Exposed - Resum per temes
1.- Relació EST-Exposed. Anunci de Mike/Virgin
Mike, en plena eufòria post-EST i lliure de les seves inhibicions i timidesa cròniques, va anunciar els seus plans de fer una gran gira europea.
2.- La recerca i tria dels músics
Va triar els músics amb els que sentía que connectava i que coneixien la seva música i forma de treballar. Per aquest motiu, la banda estaba formada per molts dels músics que van col·laborar a Incantations: Pekka Pohjola (baix), Pierre Moerlen (batería i percusió), Benoit Moerlen (vibràfons), Maddy Prior (veu) y Nico Ramsden (guitarra). A aquests va afegir d’altres que no coneixia personalment però que la seva habilitat musical els acreditava: Phil Beer (guitarra), Mike Frye (bateria addicional), Tim Cross i Pete Lemer (teclats), y Ringo McDonough (Robin Morton?) (bodhrán).
3.- Arranjaments Orquestrals
David Bedford va ser l’encarregat de fer l’arranjament orquestral de TB i Incantations. Haver-ho fet ja en el passat amb TB i haver dirigit l’orquestració d’Incantations va facilitar molt la tasca. L’orquestra procedia de
A aquesta gent encara hem d’afegir 25 roadies i tècnics, i altre personal, com el cap de seguretat Jim Callaghan, el mateix que els Rolling Stones.
4.- Temes tècnics: So Quad i la taula de so computeritzada
Mike va voler disposar de la màxima qualitat de so. L’amplificació havia de ser quadrafònica, de moda en aquell moment, però que presentava uns problemes tècnics que gairebé van provocar que l’enginyer Tom Newman no participés a la gira, ja que Mike no atenia a raons. Cada instrument havia de tenir el seu micròfon, i per controlar millor la qualitat i distribució del so es va fer servir una taula de so (mescles?) computeritzada. Aquesta taula va ser una font de problemes i discusions, ja que malgrat els tothom advertia a Mike en contra del seu ús, Mike els va ignorar a tots. Finalment, la taula va explotar a Düsseldorf (assaig o concert?).
5.- El viatge a NY [Finals 78]
Mankacsi
Per depurar al màxim la tècnica sonora, Mike va viatjar a Nova York a finals del 78 per contractar els serveis en la gira de l’enginyer Kurt Mankacsi, que havia treballat per músics com Philp Glass.
Guilty
No va ser aquesta l’única cosa que Mike va fer a Nova York. Per aquelles dates havia composat Guilty, una peça d’estil disco que Mankacsi va produir. La cançó es va enregistrar el decembre del
Guilty presenta un canvi d’estil, una orientació més disco-rock, si bé passada pel filtre Oldfield. Podria ser un esforç d’adaptació de Mike davant de la sensació d’acosament envers el rock progressiu que patia.
La música parteix d’una modificació d’un tema que a Incantations es toca a les cordes. Aquí els instruments són sintetitzadors, guitarres, bateria i baix, amb el que la música pren molta més força. Un cor intervé en diverses ocasions per dir “I’m guilty”, que ens remet a EST i el tema de la radical responsabilitat. Hi ha una versió més extesa de la peça que repeteix seccions i conté una part més de guitarra de Mike.
Entrevista
[No ho poso]
6.- Preparació del tour: Assajos, visita dels locals
Un cop finalitzat el seu viatge als EEUU, Mike reprén els preparatius del tour. Es van realitzar assajos a Alemanya entre gener i febrer, i també es van visitar algunes localitzacions per fer millores acústiques, com a Barcelona.
7.- Tour Manager
Virgin va assignar un manager pel tour, però Mike el va rebutjar. La següent proposta va ser Sally Arnold, que va fer de manager a la gira dels Rolling Stones. Tot i que Mike es va mostrar reticent, Sally va mostrar ser algú molt competent.
Una de les primeres tasques de Sally Arnold va ser la desagradable missió d’acomiadar aquelles nenes del cor que Mike creia que no tenien un aspecte d’acord amb la seves veus, després de setmanes d’assaig.
8.- Sally Cooper
Durant la preparació de la gira, Mike va conéixer Sally Cooper, una publicista de Virgin. Van connectar bastant i li va proposar que els acompanyés a la gira.
9.- Actuacions en directe prèvies: Rime + Gong [2/79]
Abans del tour, Mike va aparéixer als escenaris col·laborant amb amics seus.
El 14/2/79 al Queen Elizabeth Hall va tocar la guitarra de nou a The Rime of the Ancient Mariner, amb David Bedford i el Queen’s College Girl Choir.
La segona aparició va ser a l’Stadium de París el 16/2/79, amb Pierre Moerlen’s Gong, on va tocar la guitarra a la peça Downwind. Aquesta peça va ser enregistrada i afegida a l’LP en directe Gong Live, que va posar-se a la venda a inicis de 1980.
Precisament aquest mes va sortir al mercat l’LP de Gong Downwind, on Mike col·labora a la peça que dóna nom a l’àlbum, tocant la guitarra, el baix, irish drum (bodhrán?), i el sintetitzador Solina Strings. Va ser enregistrat a l’estudi de Througham a la primavera del 78, i Mike va fer a més de productor i enginyer.
10.-
El primer tour es va anomenar Tubular Shows.
Ciutats
El 31/3 va donar començament la gira a Barcelona, primera de 4 actuacions a Espanya. Es va continuar amb una actuació a França, París; 6 concerts a 6 ciutats alemanyes; i un a Bèlgica, Holanda i Dinamarca. El final de la gira va tenir lloc a Gran Bretanya, amb 7 concerts a Londres: 2 al Royal Festival Hall, 2 al Wembley Conference Centre i 3 al Wembley Arena. A última hora es van fer un concert a Birmingham i
Caràcter de Mike
Deixant de banda si EST era un típica estafa americana, el cert és que Mike es va transformar en una persona més oberta, però també arrogant i de vegades extremadament prepotent i controladora.
Aquest caràcter va marcar fortament le relacions interpersonals durant la gira, i alguns músics ho van passar malament perquè no sabien en quin moment els podia fer fora.
Explota la taula
Ja citat.
Les peces / Reinterpretació
Les peces que es van interpretar van ser Incantations, Tubular Bells, amb alguna ocasional Sailor’s Hornpipe, i Guilty. Hi ha qui afirma que Mike va fer una reinterpretació de les peces amb més força, fruit del seu caràcter més segur i confiat, fruit de l’Exegesis. Sigui com sigui, aquesta revisió va resultar un éxit a la gira i a les crítiques.
Projeccions / Animacions
L’animador Ian Emes (Eames?) va realitzar projeccions, d’un cert efecte hipnòtic, per Guilty i TB. No es van fer per Incantations, on només hi havia efectes d’il·luminació.
Periodistes
A Düsseldorf se’ls va unir un grup de peridoistes, que van patir la difícil tasca d’entrevistar un impredecible Mike. Una de les més curioses tortures que els va inflingir va ser fer-los sortir a l’escenari durant Sailor’s Hornpipe amb instruments de percussió.
La monotonia
La gira suponia també un rutina monòtona d’autocar, proves de so, concert i dormir; a més els escenaris estaven montats de forma idèntica a totes les ciutats. Això va canviar una mica quan els músics van descobrir que tenien dies lliures per cada X hores treballades, i es va canviar l’autocar per vols charter.
L’èxit – Les crítiques
Els concerts van ser un autèntic èxit de públic, va agradar molt a tot arreu on van actuar. L’ambient a l’escenari era molt més distés i divertit que fora d’ell, i es va aconseguir establir una bona comunicació amb la gent.
17.- Pèrdues
Abans de començar la gira, Mike ja va preveure que tindrien pèrdues, tal i com ho va voler muntar tot. I va ser cert, però de molt més del previst. La xifra va arribar a mig milió de lliures, i la meitat a càrrec de Mike, que va trigar 10 anys en pagar-les a través dels seus royalties.
18.- Edició
Una de les mides per alleujar aquest immens deute va ser crear un àlbum amb els enregistraments que Virgin va fer de la gira. A partir de diverses parts dels concerts i amb un enorme treball d’edició es va crear un doble LP.
19.- Singles à 24
[No tinc dades sobre el single d’Exposed]
20.- Space Movie
El 20/7/79
Es va encarregar a Phil Newell la tasca de fer un LP doble per treure’l a la venda el 1980, i es va arribar a fer un acetat, però no un test-pressing. De tota manera, el LP conté un mix de material del que disposava Virgin i no era exactament la música que apareix al documental.
21.- Sortida al mercat d’Exposed
El 27/7/79 va sortir Exposed al mercat. Es tracta d’un LP doble, l’únic enterament en directe de Mike fins ara. Malgrat les reticències dels crítics envers Incantations, aquest àlbum va ser molt ben rebut i es va notar la força i vitalitat de la seva reinterpretació. Va arribar al lloc 16è de les llistes d’èxits britàniques.
22.- La coberta – El títol
La portada de l’àlbum és desplegable i trobem diverses fotos de la gira en forma de retalls de pel·lícula fotogràfica. El títol Exposed juga tant amb el tema fotogràfic com pel fet de que Mike s’exposa al seu públic.
23.- Les dues tirades
La tirada inicial va ser de 100.000 còpies, però per un increment de la demanda, Virgin va haver de fer una segona més gran.
24 .- Sortida al mercat de Guilty
El 6/4/79 [moure capítol] va sortir a la venda el single Guilty, cançó que va tenir gran èxit a la gira. Va haver una edició single i una maxi amb la versió extesa, que disposava d’una edició especial en vinil blau. Va ser un èxit comercial i musical, arribant al lloc 22 de les llistes britàniques.
25.- Previsió del proper tour
Mike considerava aquest tour com una experiència emocionalment positiva, tot i que econòmicament fos una ruina. Va saber quedar-se amb allò positiu i reestructurar-ho tot de cara a una nova gira a l’abril de l’any següent, incoporant peces del nou àlbum en el que ja estava treballant.
Mantindria la qualitat de so, però sense quad ni taula computeritzada, i la projecció d’animacions d’Ian Emes (Eames?). Es reduiria dràsticament la banda a 12 persones amb les que tingués molt bona connexió.
26.- Previsió del proper àlbum
El seu proper àlbum ja estava preconcebut per ser interpretat en directe. Bona part dle motiu de posar-se a treballar tan ràpidament en ell va ser que necessitava pagar els deutes originats per la gira d’Exposed.
Pendents:
(Data?) També fa una aparició estelar a una cançó de l'àlbum de Bram Tchaikovsky Strange Man, Changed Man, que apareix a l'abril. La peça es diu Girl of My Dreams (Què tocava?) --> Això en quin capítol cau?
CHANGELLING
Mike posa a continuació el tema de les classes de vol i la llicència que obté. --> A Platinum
Es ven Througham Slad i compra Denham, per estar més a prop de Londres; a compte dels royalties del proper àlbum, avançats per Branson, més de 50k lliures. --> A Platinum
